Lluny de ser una sorpresa, aquesta crisi la veiem venir. La classe política, els sectors financers i patronals i els mitjans de comunicació sembla que s'escandalitzin davant l'actual crisi socioeconòmica. Tanmateix, els/les treballadors i ciutadans patim en primera persona aquesta crisi des de fa anys en forma de contractes “basura”, estancament i caiguda dels sous, augment del cost de la vida, impossibilitat d'accedir a un habitatge, atur, retallada de drets i un trist i llarg etcètera. No és una crisi casual ni passatgera, és l'esgotament i el col·lapse del sistema capitalista.
Els responsables d'aquesta crisi no els hem de buscar gaire lluny. Podem trobar els seus cognoms als governs dels darrers 25 anys, als membres de la CEOE i dels grans bancs i empreses. També a les direccions de CCOO i UGT, que han sigut copartíceps d'aquest retrocés de les condicions de vida i treball de la població. Tots ells són responsables d'un model econòmic que ha precaritzat el món laboral, que ha promogut l'endeutament desmesurat, que ha retallat les inversions en política social, que ha destruït el medi ambient, que ha privatitzat els serveis públics i que ha permès que els bancs i les grans empreses s'enriquissin com mai a la història.
No és qüestió de races ni de nacionalitats, és qüestió de classe. Lluny de la propaganda mediàtica i les declaracions irresponsables per part de la classe política, sabem que els treballadors immigrants són una de les principals víctimes d'aquesta crisi. La repressió policial, les lleis d'estrangeria, la “Directiva de la vergonya”, els Centres d'Internament per Estrangers (CIEs), i la manca d'escrúpols d'empresaris els condemna a la invisibilitat i la manca de drets. Hem de saber que els treballadors autòctons i els immigrants tenim una lluita conjunta contra els grans empresaris i per la defensa dels drets socials i socials per a tots.
La crisi obre pas a mesures d'emergència. Els treballadors hem après que quan la patronal i els membres del govern parlen de crisi, ja podem tremolar: crisi és la “paraula màgica” que ells utilitzen per justificar retallades de drets i sal·lari, acomiadaments i disminució de la inversió social. Ens diuen que no hi ha diners per la feina i l'habitatge, i injecten milions d'euros als comptes dels més rics. Ens parlen de cultura i innovació i ens criminalitzen per compartir arxius a internet. Ens parlen d'educació i posen en marxa un Pla Bolonya, que l'únic que fa és privatitzar i introduir la lògica empresarial a les universitats. Ens parlen de multiculturalitat i integració i ens volen portar a una guerra de pobres contra pobres.
És el moment de perdre la por i lluitar pels nostres drets. Quan el govern només defensa l'interès de banquers i empresaris, quan els grans sindicats miren cap a una altra banda i segueixen pactant a la nostra esquena, quan els polítics es mostren incapaços de defensar els nostres drets, hem de posar en marxa un procés de mobilització conjunta entre treballadors autòctons i migrants, aturats, afectats pel problema de l'habitatge, estudiants i tots aquells ciutadans que no estem disposats a acceptar aquesta situació insostenible. Aquesta crisi l'han de pagar els que s'han enriquit a costa nostra. Nosaltres no pagarem la crisi.
